dissabte, 12 de juny de 2010

Groenlàndia: escalfament global i independència



El passat 3 de juny TV3 va emetre “Adéu Espanya”, un documental de producció pròpia que comparava Catalunya amb altres nacions sense estat  i plantejava diverses qüestions sobre la seva possible independència. Una d’aquestes nacions era Groenlàndia. Els habitants de Groenlàndia, com els de Catalunya, tenen un fort sentiment identitari i una cultura, una llengua i una tradició pròpies. Aquí, però, es podria dir que s’acaben totes les similituds, ja que les realitats socials, econòmiques i geogràfiques de Groenlàndia i Catalunya són ben diferents.

Una manera ben ràpida de visualitzar-ho és a través del Google Earth. Groenlàndia és una gran illa blanca situada al nord-oest d’Europa, amb el seu punt més septentrional a només 740 km del pol nord. Si acostem una mica el zoom, comprovarem que gairebé tota la seva extensa superfície de més de 2 milions de metres quadrats està coberta de gel. Tan sols algunes petites zones costaneres (en total, 410.000 km2) fan honor al nom amb què Eric el Roig l’anomenà durant el primer desembarcament dels víkings l’any 982: Gronland (terra verda). Si passem dels mapes a les dades i consultem les estadístiques publicades pel govern autònom de l’illa , aquestes diferències encara es fan més evidents. Groenlàndia té només 56.000 habitants i una temperatura mitjana a la capital, Nuuk, de -10,8ºC el mes de gener. Les condicions climatològiques de l’illa són, doncs, extremes, i ara per ara la injecció anual de 456 milions d’euros que rep per part de Dinamarca, a la qual pertany des del 1721, és imprescindible. Res a veure, doncs, amb Catalunya.

Tot i així, el novembre del 2008 els groenlandesos van votar majoritàriament en referèndum l’increment  substancial de les seves competències i van deixar oberta la possibilitat, prèvia aprovació del seu parlament i del de Dinamarca, de constituir-se en el futur en un estat independent. Per què?, us preguntareu, si econòmicament en sortirien perjudicats. La resposta no té res a veure amb la crisi financera de les hipoteques subprimes o la globalització, sinó amb la geografia, el clima i la natura. L’escalfament de Groenlàndia com a conseqüència de les emissions de gasos d’efecte hivernacle està succeint al doble de velocitat que a la major part de la Terra. Les dades obtingudes per satèl·lit indiquen que anualment es fonen 200 km3 de gel, un procés que al seu torn accelera encara més la fusió, ja que exposa la terra a les radiacions solars que abans eren reflectides per una superfície immaculadament blanca. S’estima que si tot el gel de Groenlàndia es fongués en els propers segles, el nivell del mar del planeta augmentaria més de 7 metres.

Aquestes repercussions tan importants a escala global, tenen també la seva contrapartida a escala local. Amb unes temperatures més càlides, la capacitat de les granges groenlandeses – actualment insuficient per abastir els habitants de l'illa – augmentaria. Més significatiu és el fet que l’explotació dels recursos minerals i del petroli que es troben a les aigües litorals, passaria a ser viable. Els experts creuen que hi ha tant petroli a Groenlàndia com al Mar del Nord. Per una nació que depèn endèmicament dels recursos externs,  això suposaria una veritable revolució. Però no tot són flors i violes, i  la veritat és que els efectes més immediats de l'augment de les temperatures són negatius per la que encara és la principal activitat econòmica de l’illa: la pesca. Ja ho veieu: els canvis en el clima tenen sovint més d'una cara.

La revista National Geographic ha publicat en el seu número del mes de juny un extens reportatge sobre els canvis que s’estan produïnt a Groenlàndia: des del punt de vista dels seus habitants, de la seva encara feble economia, i, sobretot, de les transformacions espectaculars del paisatge. Val la pena donar un bon cop d'ull a la impressionant galeria de fotos. D’entrada, Groenlàndia és només una gran taca blanca al mig de l’oceà. Gel, gel i més gel. Però una anàlisi més detallada a vista d’helicòpter mostra una gran diversitat de textures i colors. La fusió de les capes més superiors de gel deixa al descobert un altre gel de color blau: es tracta d’un gel més antic, tan comprimit que les bombolles d’aire (que refracten la llum i fan que el gel adquireixi el seu característic color blanc) han estat expulsades. També hi ha gel de color gris o negre: conté una substància anomenada crioconita, formada per sediments  procedents de combustions industrials i d'incendis naturals que han estat transportats pel vent des d’altres zones del planeta. Però aquí no s'acaba la diversitat del paisatge:  rius i llacs clivellen i jaspiegen la superfície de l’illa, i  hi dibuixen formes d’una gran bellesa. Alguns d’aquests llacs, per la pròpia dinàmica dels processos de fusió, desapareixen en pocs dies o, fins i tot, només en hores, fins arribar al substrat rocós, de l'illa, a una profunditat mitjana de 500 metres. En definitiva, tot i les seves possibles nefastes  (o, si més no, dubtoses) conseqüències, un espectacle únic que atrau l'interés de molts científics.
 



 Foto: Flickr (NASA Goddard's Scientific Visualization Studio)
 

9 comentaris:

  1. Ja he batejat el teu noum blog amb una ampolla de cava brut nature... Dit això et desitjo molt sort en aquesta nova ètapa. Una entrada interessant la teva. Tornaré per llegir-me-la amb calma. M'agrada Groenlàndia i Escòcia, per la lluita i les arrels les tinc aquí...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  2. Has començat amb una entrada ben interessant. Prenc una mica del cava que segurament li deu haver sobrat a l'onatge...

    ResponElimina
  3. Vaig veure les fotos del National Geographic. Les que hi ha a doble pàgina són impressionants.

    Enhorabona pel nou bloc, que segurament serà tan interesaant com Paraules i mots.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots tres per aquests primers comentaris!

    ResponElimina
  5. I quan ho sapigues TOT, què faràs...? Si es pot saber, que jo no vull saber-ho to. Somric per sota el nas...

    Una abraçada des de la dimensió desconeguda.
    onatge

    ResponElimina
  6. Onatge: quan ho sàpiga tot ja em podré morir :) però no et preocupis, que estic ben segura que mai, mai ho sabré tot...

    ResponElimina
  7. Ei, preciós el nou blog, m'encanta aquesta idea que has tingut, la temàtica i el fet d'aprendre i voler saber-ho tot, encara que això siga impossible... però ú es pot passar la vida intentant-ho!

    ResponElimina
  8. Hola!
    Estic a la llista de l'ACCC i t'he seguit fins aquí!
    Jo també sóc enginyera química i em sento molt identificada amb les paraules de la teva introducció al bloc... Aprendre... Que bé!
    Doncs això, et desitjo molta sort i molts coneixements...

    ResponElimina