El proper diumenge se celebrarà el dia mundial de la població, que té el seu origen en l’onze de juliol de 1987, quan es va arribar per primer cop a la xifra de 5.000 milions d’habitants. Des d’aleshores, cada any crida l’atenció sobre un tema diferent relacionat amb la població; aquest 2010, la importància de disposar de dades demogràfiques fiables i desagregades.
Diu la Bíblia que Déu va demanar als homes que creixessin i es multipliquessin. Aleshores, és a dir, amb tota probabilitat fa uns 10.000 anys, en les primeres albors de la civilització, la Terra era un vast territori amb uns recursos que semblaven infinits. La Revolució Industrial i els avenços de la medicina i la sanitat pública, han canviat aquesta realitat i la població mundial ha passat dels 1.000 milions de persones l’any 1800 als 6.800 milions de l’actualitat. Aquest fet, per sí sol, ja suposa un impacte sobre la Terra considerable, però si a més hi afegim que el consum mundial d’aliments i de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural, s’han multiplicat per quatre, tot plegat es magnifica.
Som molts més i, als països desenvolupats, vivim en l’abundància. I això, en un planeta que, per més que l’estressem, té una capacitat finita de proveir-nos de recursos i de suportar els efectes de la contaminació, ha de tenir per força les seves conseqüències. Els mitjans de comunicació no paren d’advertir-nos-en. Fa uns anys, tota l’atenció es concentrava en la destrucció de la capa d’ozó; ara, sembla que s'ha desplaçat obsessivament cap a l’escalfament global.
La veritat és que els efectes de l’acció de l’home sobre la Terra, importants i reals com la vida mateixa, són complexos i abasten també altres processos dels quals no sempre en som conscients. Sovint, però, tanta dispersió d’informació carregada d’aires apocalíptics provoca, com en el cas de l’actual crisi econòmica, incredulitat i desafecció. El futur és encara el regne absolut de la incertesa i, per més que ens parlin de dades verificables i d’evidències científiques, si les previsions ens són desfavorables o no ens agraden, tendim a menystenir-les.
Un equip de científics europeus, australians i americans han decidit posar números a aquestes amenaces. Els primers resultats es poden trobar a la revista Nature (setembre de 2009) i més recentment (el passat juny) al Scientific American (Investigación y Ciencia en la seva versió espanyola). Per a obtenir-los l’equip del Dr. Foley ha tingut en compte diversos estudis físics i biològics, i han identifica fins a 9 processos o categories d’impacte ambiental que podrien afectar seriosament l’estat actual de la Terra i la seva habitabilitat per part de l’espècie humana: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació per nitrogen i fòsfor, la reducció de l’ozó estratosfèric, l’acidificació dels oceans, el consum d’aigua dolça, l’ús del sòl, la contaminació atmosfèrica per aerosols i la contaminació química a nivell mundial.
A continuació ha establert uns valors llindar a partir dels quals la vida humana i la civilització correrien perill (excepte en el cas de la contaminació atmosfèrica per aerosols i la contaminació química a nivell mundial, que no han pogut estudiar amb profunditat). I, finalment, han determinat els seus valors actuals. Els resultats indiquen que tres d’aquestes categories ja han superat els seus límits permisibles (la pèrdua de la biodiversitat, el canvi climàtic i la contaminació per nitrogen) i que les restants s’hi estan encaminant. Només un conjunt d’actuacions valentes i coordinades a nivell mundial, com l’aturada de la deforestació, la reducció de l’actual dependència dels recursos fòssils o l’aplicació de menys fertilitzants, podrien aturar aquests processos que, ara per ara, semblen imparables.
L’estudi del Dr. Foley i els seus col·laboradors ha estat exempt de polèmica. Alguns científics divergeixen sobre la metodologia del càlcul dels valors llindar; altres sostenen que el sol fet d’establir uns límits podria ser interpretat com una tolerància vers una destrucció ambiental moderada. Els autors de la investigació, però, comprenen i accepten totes aquestes crítiques i afirmen que el concepte que proposen pot ajudar a crear una consciència col·lectiva sobre els límits ambientals de l’existència humana.
Tanmateix, els valors llindar té més precedent: el més conegut, l’empremta ecològica , que mesura la quantitat de terra biològicament productiva necessària per regenerar els recursos que una població consumeix. Com els valors llindar, l’empremta ecològica també ha rebut i rep les seves crítiques, però tot i així diverses institucions i empreses – sobretot, organitzacions no guvernamentals – l’apliquen amb una intenció similar a la de l’equip del Dr. Foley: conscienciar sobre la finitud dels recursos de la Terra i les conseqüències negatives que la seva sobreexplotació pot arribar a comportar.
Malgrat que es tracti de temes ben diferents, no puc deixar de relacionar l’esforç d’aquesta conscienciació amb la dels diferents indicadors econòmics relacionats amb el deute, la despesa, el dèficit... que des de fa anys ens advertien infructuosament del que finalment ha succeït. Ho veiem a venir, però no hi vam fer res i no ha estat fins ara, en plena crisi, que hem comencem a canviar de pressa i corrents d’estratègia. La qüestió és si en el cas de la Terra, de moment la única que tenim, tindrem aquesta segona oportunitat.
Foto: Flickr (Arenamontanus)
